La nyàmera –també coneguda com tupinambo, topinambur, carxofa de Jerusalem o trumfa nyama– és un tubercle originalment conreat pels indis d’Amèrica del Nord que va arribar a París el 1613. D’allà se’n va difondre el cultiu a tot Europa, on va alimentar milers de persones durant segles fins que va ser desplaçada per la patata, avui omnipresent.

La nyàmera destaca per diverses raons: la primera per un gust sorprenent que recorda a la carxofa; la segona pel tipus d’hidrat de carboni, que la fa especialment indicada per a les persones que han de controlar els nivells de sucre en sang.

Propietats nutricionals

La nyàmera és bàsicament aigua (80%) i hidrats de carboni en forma d’inulina (18%) i conté algunes vitamines i minerals. Ens aporta molt poques calories (25 kcal per 100 grams) i una bona proporció de fibra (5%); és, per tant, un aliment ideal per a les dietes d’aprimament.

Els hidrats de carboni que conté no augmenten els nivells de sucre en sang: la nyàmera és molt rica en fructosa. Amb la digestió, la fructosa passa de l’intestí a la sang sense augmentar el nivell de sucre. La raó és que les cèl·lules poden utilitzar directament el sucre simple (glucosa) si hi ha prou insulina en sang. En canvi la fructosa pot ser utilitzada per algunes cèl·lules sense necessitat d’insulina. Tot i així, l’excés de fructosa que el cos no necessita la transformarà en greix i l’emmagatzemarà com a reserva.

Contingut important en fibra: el percentatge de fibra de la nyàmera és prou elevat (5%) per ajudar-nos a millorar els problemes de restrenyiment; alhora, la fracció soluble d’aquesta fibra alimentarà la nostra flora intestinal bona (efecte prebiòtic).

Vitamines del grup B: la nyàmera conté petites quantitats de totes les vitamines del grup B (B1, B2, B3, B6 i B9) excepte la B12. Aquestes vitamines actuen en sinergia i complementarietat, per tant, és imprescindible que la nostra dieta les contingui totes. Tot i això, com que es tracta de vitamines solubles en aigua, es perden en part si fem una cocció gaire intensiva de la nyàmera (per exemple bullint-la pelada més de vint minuts).

Minerals: la nyàmera destaca pel magnesi que conté, necessari per al bon funcionament dels muscles; elpotassi, imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i elfòsfor, que és el segon mineral en quantitat al cos i que trobem a totes les cèl·lules. És un dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits i forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Ajuda a regular els nivells de sucre en sang: els sucres que conté la nyàmera estan en forma de fructosa, que és tolerada pels diabètics perquè no fa pujar els nivells de glucosa en sang. Per tant, és el substitut ideal de la patata en cas de patir aquesta malaltia.

Té efectes beneficiosos sobre el fetge (desintoxicant i anticancerigen): la inulina que conté la nyàmera té efectes desintoxicants hepàtics perquè actua com a tònic conjuntament amb altres principis amargs (lactones sesquiterpèniques). Aquests principis actius són compartits amb altres verdures de composició similar, com ara la carxofa o la xicoira. L’efecte afavoridor de descàrrega de la vesícula biliar (colagoga) facilita la digestió i eliminació de tòxics del fetge (greixos). Per afavorir aquesta descàrrega val més consumir-les barrejades amb una culleradeta d’oli d’oliva.

Pot ser indigesta per a persones sensibles: les persones poc tolerants a la inulina o a la fructosa han d’evitar menjar-ne perquè poden tenir dolors abdominals, gasos, molèsties digestives i diarrea.

Pot produir al·lèrgia en algunes persones: contenen lactones sesquiterpèniques, un component al·lergogen que pot fer reacció en persones sensibles. Les persones amb al·lèrgia a altres plantes de la família de les compostes (carxofa, gira-sol…) segurament també en tindran a la nyàmera.

La nyàmera la trobareu disponible als mercats durant la temporada de tardor i hivern; busqueu-la. Personalment l’he trobada a la Boqueria, i en alguns comerços especialitzats en productes ecològics m’han confirmat que en tenen quan n’és temporada.

A la cuina, podem tractar les nyàmeres com ho faríem amb les patates, amb l’única diferència que no les pelarem, sinó que les fregarem bé per treure’ls les restes de terra i després les rentarem. Les podem bullir, coure amb pela, fer al vapor, guisar, estofar, saltar, fregir en forma de xips i fer-ne puré, que agrada molt als nens. 

Cal tenir en compte que, com més estona la bullim, més fàcil de pair serà perquè es trencarà la inulina i donarà lloc a la fructosa, però també es tornarà més pastosa. A mi m’agrada fer-la al vapor durant vint minuts; us sorprendrà l’aroma tan especial que desprèn: una delícia per als amants de les carxofes.

Si la voleu en sopa o conserva o vinagreta, la podeu comprar en aquest Web, preparada per les vuineres de Casabella Natura